L’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS) mesura les necessitats
de suport dels adults amb discapacitat intel·lectual en 85 activitats de la
vida i en les àrees mèdiques i conductual.
L’EIS el publica
l’American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD).
La versió catalana està validada pel grup de recerca “Discapacitat i Qualitat
de Vida: Aspectes Educatius” de la Facultat de Psicologia, Ciències de
l’Educació i l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i
Nom
|
Escala d’Intensitat
dels Suports (EIS)
|
Autors
|
J.R. Thompson, B.R. Bryant, E.M. Campbell, E.M.
Craig, C.M. Hughes, D.A. Rotholz, R.L. Schalock, W.P. Silverman, M.J. Tassé,
M.L. Wehmeyer
|
Àmbit d’aplicació
|
Persones amb discapacitat intel·lectual adultes
|
Informadors
|
Els informadors
són persones que coneixen a la persona molt bé, i podrien incloure els pares
i altres membres de la família, els mestres o personal de suport directe. Si
l’entrevistador coneix bé la persona, també podria actuar com a un dels
informadors. També és possible que la persona amb discapacitat sigui un
informador.
|
Administració
|
·
L’EIS
és administrada per un entrevistador. L’entrevistador hauria de tenir,
com a mínim, una titulació universitària. Tanmateix, en circumstàncies
excepcionals, es podrien acceptar altres persones amb experiència en
l’administració d’avaluacions individuals i amb coneixements amplis sobre els
principis de la valoració de la conducta o les proves psicològiques.
L’entrevistador també hauria de tenir una experiència de diversos anys de
treball directe amb persones amb discapacitat intel·lectual i discapacitats
del desenvolupament directament associades. Finalment, l’entrevistador hauria
de saber com demanar i verificar la informació dels informadors.
·
L’entrevistador
ha de recollir informació de com a mínim dos informadors a l’hora
d’administrar l’EIS. L’entrevistador recull la informació dels informadors i
és el responsable de donar una puntuació a cada ítem. L’entrevistador pot (a)
entrevistar els informadors per separat o bé (b) entrevistar dos o més
informadors al mateix temps (duent a terme així una entrevista en grup).
|
Validació
|
Validada pel grup de recerca “Discapacitat i Qualitat de Vida: aspectes
educatius” de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
Blanquerna.
Publicació 2007
|
Durada
|
Unes dues hores
|
Finalitat
|
L’Escala d’Intensitat
dels Suports proporciona un procediment estandarditzat i un mitjà fiable i
vàlid per mesurar la intensitat relativa de les necessitats de suport de les
persones adultes amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
|
Baremació
|
El resultat de
l’escala és un perfil de la intensitat dels suports en cada una de les àrees
que inclou l’EIS: Activitats de vida domèstica, Activitats de vida
comunitària, activitats de participació a l’escola, activitats d’aprenentatge
escolar, activitats de salut i seguretat, activitats socials, activitats de
defensa i autodeterminació.
|
Material
|
Formulari i manual
d’instruccions i orientacions.
|
Escala d’Intensitat dels Suports Infantil (EIS-I/A)
L'Escala d'Intensitat dels Suports Infantil, és un instrument elaborat per
l’American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD),
que té com a finalitat identificar i mesurar de manera eficient les necessitats
i el nivell de suport que requereixen les nens i adolescents entre 5 i 15 anys
amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament, per participar a les
activitats del dia a dia i gaudir d’una vida com ells voldrien.
En l’actualitat s’ha traduït i adaptat el SIS Infantil a la població
catalana amb DID el que ens permet disposar d'un instrument objectiu que avaluï
les necessitats i tipus de suport que requereixen els nens i adolescents entre
5 i 15 anys amb DID a Catalunya. Subministrant els suports avaluats es poden
millorar els resultats personals quant a independència, relacions, contribució,
participació a l'escola i en la comunitat i benestar personal.
Amb aquest instrument, els professionals del sector disposaran d'una base
de coneixement sòlida per desenvolupar programes individuals i centrats en la
persona, atès que l’EIS Infantil permet fer judicis clínics quant a les
necessitats de suport de la persona.
La validació i adaptació del SIS Infantil també podrà ser de gran utilitat a l'Administració Pública ja que l'instrument ajuda a la distribució de recursos i a la planificació econòmica.
La validació i adaptació del SIS Infantil també podrà ser de gran utilitat a l'Administració Pública ja que l'instrument ajuda a la distribució de recursos i a la planificació econòmica.
Els membres del grup que participen en aquest projecte són: C. Giné
(Investigador principal); E. Alomar; J. Font; M. Dalmau; J. M. Mas i F.
Salvador. Els col·laboradors han estat: A. Balcells; M. Carbó; M. González ; D. Simó i A. L.
Adam.
Nom
|
Escala d’Intensitat
dels Suports per a infants i adolescents (EIS-I/A)
|
Autors
|
J.R. Thompson, M. Wehmeyer, C. Hughes, S.R.
Copeland, T.D. Little, S. Obremski, J.. Patton, E. Polloway, R.E. Realon, R.
Schalock, D. Shelden i M.J. Tassé
|
Àmbit d’aplicació
|
Nens i adolescents entre 5 i 16 anys.
|
Informadors
|
Els informadors
són persones que coneixen l’infant/adolescent molt bé, i podrien incloure els
pares i altres membres de la família, els mestres o personal de suport
directe. Si l’entrevistador coneix bé l’infant/adolescent, també podria
actuar com a un dels informadors. També és possible que el mateix
infant/adolescent amb discapacitat sigui un informador.
|
Administració
|
·
L’EIS
per a infants i adolescents és administrada per un entrevistador.
L’entrevistador hauria de tenir, com a mínim, una titulació universitària.
Tanmateix, en circumstàncies excepcionals, es podrien acceptar altres
persones amb experiència en l’administració d’avaluacions individuals i amb
coneixements amplis sobre els principis de la valoració de la conducta o les
proves psicològiques. L’entrevistador també hauria de tenir una experiència
de diversos anys de treball directe amb persones amb discapacitat
intel·lectual i discapacitats del desenvolupament directament associades.
Finalment, l’entrevistador hauria de saber com demanar i verificar la
informació dels informadors.
·
L’entrevistador
ha de recollir informació de com a mínim dos informadors a l’hora
d’administrar l’EIS per a infants i adolescents. L’entrevistador recull la
informació dels informadors i és el responsable de donar una puntuació a cada
ítem. L’entrevistador pot (a) entrevistar els informadors per separat o bé
(b) entrevistar dos o més informadors al mateix temps (duent a terme així una
entrevista en grup).
|
Validació
|
La versió catalana de l’EIS I/A ha estat
validada amb una població 949 persones. Tot i així, la validació s’ha fet per
franges d’edat. Concretament aquestes són els franges que s’han utilitzat:
5-6 / 7-8 / 9-10 / 11-12 / 13-14 /15-16
La validació al català l’ha fet el grup de
recerca “Discapacitat i Qualitat de
Vida: aspectes educatius” de la Facultat de Psicologia, Ciències de
l’Educació i de l’Esport Blanquerna.
|
Durada
|
Unes dues hores
|
Finalitat
|
L’Escala d’Intensitat
dels Suports (EIS-I/A) per a infants i adolescents proporciona un procediment
estandarditzat i un mitjà fiable i vàlid per mesurar la intensitat relativa
de les necessitats de suport dels infants/adolescents amb discapacitat
intel·lectual i discapacitats del desenvolupament associades.
|
Baremació
|
La baremació s’ha fet
d’acord amb cada un de les franges d’edat. El resultat de l’escala és un
perfil de la intensitat dels suports en cada una de les àrees que inclou
l’EIS I/A: Activitats de vida domèstica, Activitats de vida comunitària,
activitats de participació a l’escola, activitats d’aprenentatge escolar,
activitats de salut i seguretat, activitats socials, activitats de defensa i
autodeterminació.
|
Material
|
Formulari i manual
d’instruccions i orientacions.
|
Escala DABS - Escala de Diagnòstic de Conducta Adaptativa de
Aquest instrument es focalitza en el diagnòstic de
limitacions significatives en conducta adaptativa entesa aquesta com el conjunt
d’habilitats conceptuals, socials i pràctiques que han estat apreses per les
persones per funcionar en la seva vida quotidiana. (Luckasson et al.,
2002/2004) i s’adreça a persones amb discapacitat intel·lectual amb edats
compreses entre els 4 i els 21 anys. Consta de 3 subescales de forma concorde a
les actuals definicions proposades per la AAIDD : Habilitats Conceptuals, Habilitats Socials
i Habilitats Pràctiques.
Desprès d’un rigorós procés de traducció i adaptació, la DABS fou inicialment aplicada
a un conjunt de 102 persones, amb i sense discapacitat intel·lectual. Les
propietats psicomètriques del instrument i el correcte calibratge dels seus
ítems, foren estudiats mitjançant procediments d’anàlisi basats en els models
de la Teoria
de Resposta al Ítem (Rasch Rating Scale Model, model logístic d’un paràmetre.
L’instrument elaborat i les dades obtingudes
desprès de la seva aplicació permetran realitzar una avaluació més precisa de
les limitacions en conducta adaptativa, i per tant un millor diagnòstic
discriminatori de discapacitat intel·lectual/retard mental.
Nom
|
D.A.B.S
- Escala de Diagnòstic de Conducta Adaptativa (Traducció i valoració al
castellà de (Diagnostic Adaptive Behavior Scale, DABS), de l’Associació
Americana de Discapacitat Intel·lectual, AAIDD)
|
Autors
|
Miguel
Ángel Verdugo; Laura Gómez; Benito Arias; Patricia Navas (INICO).
|
Àmbit d’aplicació
|
Persones
amb discapacitat intel·lectual amb edats compreses entre els 4 i les 21 anys.
|
Informadors
|
Professionals
dels serveis que coneguin bé a la persona
|
Administració
|
Individual
|
Validació
|
Pendent
de publicació.
|
Durada
|
60 min
aproximadament.
|
Finalitat
|
Diagnòstic de limitacions significatives
en la conducta adaptativa entesa
|
Material
|
Formulari
i Manual.
|
Escala d’Autodeterminació Personal (ARC)
L’escala ARC pot ajudar a alumnes i professors
en els seus esforços per promoure l’autodeterminació com a fita educativa,
implicant a la persona en el seu procés educatiu i en la presa de decisions. A
més, l’escala pot proporcionar la informació necessària per desenvolupar fins i
objectius relacionats amb la conducta autodeterminada.
Un dels seus usos és generar discussió sobre els ítems que la
persona considera interessants, difícils o problemàtics.
La segona possibilitat d’us es puntuar-la i comparar la puntuació
total i les puntuacions dels dominis o subdominis amb les puntuacions
estandarditzades, i el que és el més important, examinar els punts forts i
dèbils en cada domini. Les puntuacions estandarditzades constitueixen tant sols
un punt de comparació, no significa que un resultat per sota de la mitja sigui
un fracàs, si no que pretén ser un feedback honest sobre el que basar la
intervenció futura. A més de l’avaluació i planificació educativa individual,
l’escala ARC te una utilitat potencial com a instrument d’investigació.
L’escala
ARC és doncs un instrument que permet: rescatar la veu dels alumnes amb DI,
recolzats pel professor; generar una “discussió” entre alumnes i professors
sobre les limitacions, desitjos, creences, capacitats i plans de futur de cada
alumne; que l’alumne conegui o identifiqui els seus punts forts o dèbils en
aspectes com l’autonomia, l’autoregulació, les creences de control i l’eficàcia
i l’autoconsciència; i a més, poder avaluar quins ambients, estratègies
d’instrucció i materials curriculars, possibiliten o impedeixen
l’autodeterminació..
L’escala consta de 72 ítems dividits en 4 seccions: Autonomia,
Autoregulació, Creences de control i eficàcia i Autoconsciència.
Secció Autonomia consta de 32 ítems i pretén valorar dues àrees o
subdominis: 1) el grau d’independència
de la persona, en relació als aspectes de cura personal, tasques domèstiques e
interacció amb l’ambient. 2) la capacitat d’elecció o d’actuar en funció de les
preferències, creences, interessos i capacitats (inclou l’ocupació del temps de
lleure, el grau de participació e interacció en la comunitat, els plans i
actuacions en relació amb l’etapa postescolar i l’expressió personal de les
seves preferències).
Secció Autoregulació: Les àrees d’aquesta secció fan referència a
les habilitats del subjecte per 1) la Resolució de problemes cognitius interpersonals;
i 2) l’Establiment d’objectius i realització de tasques.
Secció Creences de Control i Eficàcia basada en coneguts estudis
que ressalten el paper de les “creences motivadores”. Consta de 16 ítems
referits als constructes relacionats amb
el locus de control, autoeficàcia i expectatives d’èxit.
Secció Autoconsciència: que conté 15 ítems sobre al comprensió que
un individu te sobre les pròpies emocions, capacitats i limitacions, el grau en
que pot estar influït per altres o per les seves pròpies motivacions i
principis (autoconsciència, autoadaptació, autoconfiança o autoestima).
Nom
|
Escala
d’Autodeterminació (ARC)
|
Autors
|
M.L. Wehmeyer y K. Kelchner; M.D.
|
Àmbit d’aplicació
|
Adolescents i Adults amb
DID
|
Informadors
|
Ha estat
dissenyada per ser aplicada preferentment pels professors, ja que requereix coneixements
psicomètrics específics, si be exigeix estar familiaritzat amb l’escala i
mostrar actituds com: 1)acceptar la importància de la participació de
l’alumne en la planificació educativa i en la presa de decisions 2)
considerar a l’alumne com un coparticipant en el procés educatiu 3)respectar
a les persones amb discapacitat com a membres de ple dret de la nostra
societat.
|
Administració
|
En situació
individual o de grup a través de l’auto informe de l’alumne. L’adaptació espanyola
canvia l’auto informe per un format entrevista personalitzada, els ítems són
en segona persona i a més a més, els
ítems enunciats en forma negativa, es presenten de manera afirmativa.
|
Validació
|
Traducció i publicació
Editorial CEPE, (Madrid) 2006
|
Durada
|
-
|
Finalitat
|
Informació necessària per
a desenvolupar fins i objectius relacionats amb la conducta autoderminada:
Autonomia, Autoregulació, Creences de control i eficàcia i Autoconsciència
|
Baremació
|
L’escala ofereix unes taules
de conversió de les puntuacions directes de cada secció i de cada àrea, en
percentils, sense tenir en compte l’edat.
|
Material
|
Manual
guia i 2 quaderns d’aplicació.
Capítol I: Introducció
Capítol II: Autodeterminació: Fonamentació teòrica
Capítol III: Desenvolupament i construcció de l’escala original.
Capítol IV: Adaptació espanyola de l’escala d’autodeterminació
per a adolescents (context escolar)
Capítol V: Normes de correcció e interpretació dels resultats de
l’adaptació espanyola de l’escala ARC per a adolescents.
Capítol VI: Adaptació
espanyola de l’escala d’autodeterminació per a adults (context sociolaboral)
|